Divendres 13 de Juny de 2008. Camp de futbol del Xipreret. Dos equips, dos colors i la humillació, de la semana anterior, que encara dòlia entre els jugadors vermells.
El partit va començar molt igualat, situació que comença a ser habitual, i que ens tindria que alegrar, ja que demostra la igualtat entre els equips. A lo que anavem, el partit estava molt igualat, fins que va aparèixer la picardia inesgotable del gran caça-gols del terreny de joc, Sergi "El gran capità". El gol va provocar que l'equip vermell busques més desesperadament la porteria blava.
El partit es va animar i d'aquesta forma els blaus van començar a tocar i tocar, mentre que els vermells recorrien al "patadón" constantment. Entre aquest toque-toque va aperèixer la gran combinació del partit, que va començar amb una assistència impressionant del Jordi, que va controlar a la perfecció el pèrill constant de la banda esquerra, qui en el mateix moviment li va deixar la pilota en bandeja al Bacardit. Golazo!!!
El tercer gol va ser un magnific pase del Becken cap a l'uri (o sea ser, yo) que va culmina amb un potent xut que va atrevassar la porteria defensada pel Bernat.
Així doncs anavem 3-1, però ens vam adormir una miqueta vam dèixar que ens remontessin, i en un final apretat amb empat a 3, va decidir la "zancada" i qualitat tècnica del Jofre, qui amb una excel·lent jugada individual va posar el definitiu 4-3 en l'últim segon del partit.
PERÒ TENIM EQUIP! Tenim el Jordi i el Baca que ja fa dos jornades que ens fan ballar la dança infernal que tant mareja els vermells. Al Daley, al becken i l'Ivan que ens aporten la duresa, el victor que ens aporta "el factor Gattuso", al Sergio por ser infalible, i al marc... bueno per companyarisme no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
8 comentaris:
TOTALMENT D'ACORD AMB LA CRÒNICA. ELS VERMELLS VAN GUANYAR DE FORMA INESPERADA, SORPRENENT, SENSE EL SEU CAPITÀ (LESIONAT)I AMB UNA DOSI DE SORT. PER MI VA SER UN DELS MILLORS PARTITS DES DE QUE JUGEM A F-7. L'EQUIP BLAU CREC QUE ÉS EL MÉS COMPENSAT I CADASCÚ JA SAP ON HA DE JUGAR. ELS RED DRAGONS ENCARA DEPENEN MASSA DE LES GENIALITATS DE LES SEVES ESTRELLES. TOT I AIXÍ, UN GRAN JOFRE VA DEMOSTRAR QUE UN SOL HOME ÉS CAPAÇ DE CAPGIRAR UNA SITUACIÓ CRÍTICA EN UNS INSTANTS D'INSPIRACIÓ!!!
Ah, o sigui, que faig la jugada del partit però només aporto companyerisme no??? PLAS PLAS PLAS
Bona crònica, això si, home sense mòbil...
ERA PER FER BROMETA!!! SI HAGUESSIS JUGAT MALAMENT NO HO HAGUES DIT, PERO AL JUGAR BÉ, T'HAIG DE MATXACAR UNA MICA NO?
NO T'HA AGRADAT LO DEL "PÈRILL CONSTANT DE L ABANDA ESQUERRA", A MI EM VA FER MOLTA GRÀCIA. POR CERTO, SEGUEIXO SENSE MÒBIL...
Home, ha sigut bo, a més m'ha sorprés que fessis la crònica... ho aplaudeixo!
Jo també ho aplaudeixo.
I jo també ho aplaudeixo!!!!
uri ja ens queda menys!!
jo encara diria més,jo també ho aplaudeixo
Publica un comentari a l'entrada