En vistes del sepulcral silenci ciberespacial...
El divendres passat es va imposar la infàmia, la rateria italiana, el contracop letal, la punyalada, la venjança siciliana... El 7-3 final va ser totalment injust i desproporcionat (tot i els bonics gols que van marcar l'Uri i el Sergi); malgrat tot, la golejada més important encara és en mans de la Roja.
Aquesta setmana la Roja de veritat no serà Espanya sinó els Red Dragons que recuperaran la seva eficàcia, el talent no l'hem perdut mai, la porteria serà un bastió, les bandes volaran i queixalaran la presa...
La Roja guanyarà ja que en aquest partit ens ho juguem tot, fins i tot el nom!!!
¡¡¡Antes rojos que rotos!!!
Entrades
2 comentaris:
muy bonito el montaje.. este articulo parece menos serio que la sección de politica del mundo
como que rateria, lo que pasa es que ésta semana tenían un central de puta madre que supo mandar y organizar al equipo. Aunque luego los votos se los lleve el Albert......
Publica un comentari a l'entrada